Els primers trencaclosques eren trencaclosques de mapes. El 1762, el comerciant de mapes francès Dumas va tallar un mapa complet en moltes parts perquè la gent el muntés, convertint-se en el precursor del trencaclosques. El 1767, el cartògraf britànic John Spearsbury va crear el "mapa anatòmic" per a l'ensenyament de la geografia, considerat el primer trencaclosques de fusta del món.
Les primeres peces del trencaclosques tenien vores llises, cosa que feia que el trencaclosques muntat es desfés fàcilment. La invenció de la tècnica de l'"entrellaçat" l'any 1840 va resoldre aquest problema, la seva millora inspirada en l'estructura de la morta i la espiga de l'arquitectura xinesa. Al segle XIX, els materials dels trencaclosques van canviar de fusta a contraxapat o cartró, i la tecnologia de-encunyació va substituir les serres manuals; aquestes innovacions van impulsar la producció massiva de trencaclosques.
Els trencaclosques es van transformar gradualment d'una joguina educativa a una forma d'entreteniment per a adults. Hi ha hagut diverses modalitats de trencaclosques al llarg de la història. La primera va durar entre 1907 i 1911, especialment popular al nord-est dels Estats Units, convertint-se en una forma d'entreteniment entre la classe alta. La segona onada de popularitat del trencaclosques va coincidir amb la Gran Depressió dels anys trenta. Els costos de producció més baixos i l'adopció del cartró van convertir els trencaclosques en una forma d'entreteniment barata i popular, fet que va provocar un augment de les competicions de trencaclosques.
Al Japó, la consciència dels trencaclosques es va expandir significativament després de la "Exposició de la Mona Lisa" de 1974 al Museu Nacional de Tòquio, que va augmentar les vendes de puzles importats. El 2008, l'Associació de Fabricants de Trencaclosques del Japó va sol·licitar que el 3 de març fos reconegut com el "Dia del trencaclosques". El Japó ha desenvolupat una cultura de trencaclosques única, amb els jugadors sovint emmarcant els seus trencaclosques completats com a decoració d'interiors.
Des del segle XXI, els tipus de trencaclosques s'han anat expandint i els temes s'han tornat cada cop més diversos. Els trencaclosques s'han combinat amb productes culturals i creatius de museus i IP populars, donant lloc a noves formes, com ara trencaclosques en 3D, trencaclosques-que brillen{--en la foscor i trencaclosques digitals.
